Publicat el número 1 de la revista del Col·legi "Directors en Acció"

DIRECTORS EN ACCIÓ Revista del Col·legi de Directors Número 1 Abril Maig de 2012

Les conclusions de la «Conferència de Barcelona» arriben demà la Parlament Europeu

Més de quaranta experts han debatut sobre aspectes tècnics i polítics de la propietat intel·lectual

La Societat d’Autors i Editors a Catalunya ha col·laborat aquest cap de setmana en la celebració de la «Conferència de Barcelona», unes jornades dedicades a la propietat intel·lectual i a les polítiques audiovisuals europees, que han organitzat conjuntament el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i l’Alliance Mondiale du Cinéma de Brussel·les. 

Demà dimarts, 27 de març, Pyrrhus Mercouris, comissari de la «Conferència de Barcelona», compareixerà al Parlament Europeu per portar les conclusions d’aquestes jornades, en les quals hi han participat més de quaranta experts. La trobada ha servit a advocats, productors i directors per debatre sobre aspectes tècnics i polítics de la propietat intel·lectual i del dret d'autor en el sector audiovisual, amb especial èmfasi en el nou marc legislatiu europeu, sense oblidar la lluita contra les descàrregues il·legals a l’Estat espanyol.

Els assistents a la Conferència es va comprometre a fer un seguiment i supervisar el debat que tindrà lloc al Parlament Europeu, sobre el Llibre Verd (Green Paper), que començarà dimarts que ve. També es va acordar participar en el qüestionari que proposa la Direcció General de la Competència i el de la Societat de la Informació, i publicar una proposta alternativa que ressalti el valor de l'audiovisual com un eix prioritari de la identitat i la cultura europees.

Per a un dels ponents de la conferència, John Crome, fundador del sindicat de Directors de Cinema de Gran Bretanya, exvicepresident de la FERA (Federation of European Film Directors) i actualment membre del Consell de Direcció de l’Alliance Mondiale du Cinéma de Brussel·les.: «No tenim cap dubte que el Col·legi de Directors, l’Aliança Mundial i les organitzacions i institucions han d'estar involucrats en el futur marc legislatiu per a l'audiovisual a Europa. En cas contrari, seran els poderosos interessos empresarials els que dictaran com es desenvoluparà el sector en el futur. A l'Aliança no veiem la necessitat que el mercat europeu sigui un mercat unificat, creiem en la diversitat cultural.»

John Crome també va animar «als directors espanyols a ser actius i fer propostes al qüestionari del Llibre Verd de la Comissió Europea». Per la seva part, Pyrrhus Mercouris, consultor per a temes europeus de l'Aliança Mundial, va assenyalar que «l'Agenda Digital Europea ha de contemplar amb determinació el finançament de la cultura i assegurar els fons necessaris per a l'audiovisual» i va destacar que, per a l'Aliança, «l'audiovisual és l'element essencial per al desenvolupament de la indústria digital».

Jordi Grau, vicepresident del Col·legi de Directors, va remarcar la necessitat de «la protecció legal de la propietat intel·lectual i del dret d'autor en la seva doble variant, l’econòmica i la moral».

El divendres 23 de març, en el marc de la jornada inaugural de la «Conferència de Barcelona», el president de l'Institut Buñuel de la Societat d'Autors i Editors Manuel Gutiérrez Aragón, va insistir en «la necessitat de fer pedagogia sobre la propietat intel·lectual», i es va mostrar «confiat a obtenir resultats pràctics» de la Conferència.

Per al president del Col·legi de Directors de Catalunya, Santiago Lapeira, «la mirada cap a Europa és imprescindible a curt i mig termini. No solament és una qüestió de mercat: hem de marcar-nos com a objectiu prioritari no perdre la nostra capacitat de tenir una mirada pròpia sobre els assumptes que ens afecten com a ciutadans i com a artistes. El nostre cinema és una manera de participar, des de la diversitat, en la cultura comuna europea. Assegurar la seva viabilitat i la seva visibilitat és una responsabilitat que no eludirem».

«Hem de treballar, no només i únicament en els temes de les ajudes europees, sinó, i molt especialment, en enfortir les polítiques que generin seguretat jurídica pel que fa a la propietat intel·lectual i al futur del cinema europeu» va afegir el President del Col·legi durant la clausura de la conferència.

Així mateix, Lluís Valentí, director del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, va anunciar que «el Col·legi crearà una comissió dedicada a la política audiovisual europea que desitja obrir a la resta del sector. En les properes setmanes ens entrevistarem amb les autoritats europees i els grups del Parlament Europeu per presentar-los les nostres propostes».

La col·laboració de la Societat d’Autors i Editors i el Col·legi de Directors de Catalunya

La Societat d’Autors i Editors dóna suport a l’associacionisme creatiu audiovisual d’entitats com el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, amb qui té establert, des de fa anys, un conveni de col·laboració. Aquest conveni es concreta en la promoció i difusió de l’obra cinematogràfica, el foment de la visibilitat de l’autoria audiovisual, la defensa de la propietat intel·lectual i els drets morals dels autors, així com la formació continuada en matèria audiovisual per part de la Fundació Autor.

El Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya té establert des de fa 15 anys el seu espai estable a la seu de la SGAE a Catalunya.

La Propietat Intel·lectual eix de la Conferència de Barcelona que comença demà

El Col•legi de Directors de Cinema de Catalunya i la Alliance Mondial du Cinéma de Brussel•les, organitzen amb la col•laboració de la Societat d’Autors i Editors a Catalunya, la Conferència de Barcelona, unes jornades dedicades a la propietat intel•lectual i les polítiques audiovisuals europees. Amb l’horitzó dels canvis legislatius i estructurals del nostre sector en els propers cinc anys, i el debat sobre l’aplicació dels drets d’autor, hem cregut convenient contrastar l’opinió dels experts posant en valor la defensa de la propietat intel•lectual, el foment del talent i la consolidació d’una veritable i efectiva política europea de l’audiovisual. Les jornades tindran lloc el divendres 23 de març (Conferència Inaugural a les 18,00 hores) i dissabte 24 (Workshops) a la seu de la Societat d’Autors i Editors a Catalunya. (Passeig de Colom, 6)

Els objectius de les jornades són:

· Obtenir documents concrets de treball, per tal de participar en el debat de la futura política cultural europea referent a l’Audiovisual, molt especialment en aquells aspectes que es refereixen a la Propietat Intel·lectual i el Dret d’Autor.

· Sensibilitzar als directors i al sector audiovisual a Catalunya de la necessitat de participar en el disseny del marc legislatiu cultural europeu.

·  Obrir un espai de pensament i acció pel que fa a la pro activitat dels autors, especialment del directors en els temes europeus.

Organitzadors 

·    La Alliance Mondial du Cinéma, amb seu a Brussel·les actua des de el 2008 com a consultora de les polítiques audiovisuals i culturals europees i es especialment activa en la defensa del dret d’autor i de la propietat intel·lectual. 

·    El Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya és una organització professional que des de l’any 1984 ha manifestat una clara vocació europea (és des de la seva fundació membre de la FERA) i ha participat en trobades i seminaris europeus (Assises de l’Audiovisuelles de Paris entre d’altres) per ajudar a construir una política audiovisual europea favorable als creadors.

El temari

El dret d’autor i la Propietat Intel·lectual en el marc de la política audiovisual europea configuren l’eix central de les jornades, que es desenvolupant en l’àmbit de: la Conferència i els workshops.

La Conferència A la sessió denominada Conferència, que obre les jornades,  (divendres a les 18.00h), es presentaran els tres eixos temàtics: -Les obres orfes. El futur de la propietat intel·lectual -El nou “Green paper” i l’Agenda europea. -El futur de les Societats de Gestió-El factor pirateria

El ponent serà el senyor Phyrrus Mercouris, consultor per assumptes europeus de la World Cinema Alliance i del Sindicat de Guionistes de la Gran Bretanya.ntervindran: Manuel Gutiérrez Aragón (Instituto Buñuel de la Sociedad de Autores i Editores) , John Crome (Alliance Mondial du Cinéma), Jordi Grau  i Santiago Lapeira (Col·legi de Directors i directores de Cinema de Catalunya) i es presentarà la agenda catalana pels propers mesos.

Los workshops

Dedicant uns temps predeterminat a cada tema (obres orfes, política audiovisual europea i societats de gestió) els workshops tenen la finalitat de debatre els temes de la agenda europea, i obtenir un document útil i concret de treball. Els participants inscrits poden participar en el debat.

Horaris i sessions Divendres 23.   18.00h. La Conferència. Dissabte 24.      11.00h.  Workshop A .La Agenda Digital.(Green Paper, Obres orfes i ajuts estatals) 12.00h.Workshop B. Les societats de gestió i el futur de la Propietat Intel·lectual 13.00h. Redacció del document de conclusions.

Antón Reixa presenta candidatura a les properes eleccions de la SGAE

La importància que pels directors de cinema tenen les properes eleccions a la Societat General d’Autors i Editors el 26 d’abril , ens ha marcat l’objectiu d’obrir un canal d’informació per tal de seguir les propostes de les candidatures i fomentar la participació dels directors i les directores catalanes en aquest procés.

Lluís Alcarazo, Enric Gomà i Gerard Quintana són alguns dels companys
de Catalunya, que acompanyen a Antón Reixa en la seva candidatura (Foto: El Periódico)

La candidatura AUNIR (socios y socias por la refundación) va presentar a Barcelona el seu programa. El president del Col·legi, Santiago Lapeira, va assistir a la reunió on els companys catalans que formen part de la candidatura, i el mateix candidat Antón Reixa van explicar els seus compromisos electorals. Aquest és el document de treball que es va fer públic:

ELS COMPROMISOS DE AUNIR

1.      Transparència en la gestió

Compromís de millorar la recaptació per augmentar el repartiment mitjançant un pla de transparència, austeritat i racionalització de la despesa que permeti reduir el descompte per administració. Compromís de sotmetre a votació de la assemblea general, en un termini màxim de sis mesos, la redefinició de les facultats i competències del president i el consell de direcció, els mecanismes de control intern i intervenció, i els criteris de selecció de la plantilla executiva nova mitjançant convocatòries obertes. A més,  essencial el compromís d’arbitrar un protocol de tutela amb l’organisme regulador governamental i de reformar integralment els estatuts en un termini màxim de dos anys, amb un procés programat de ponències i període d’esmenes.

2.      Transparència en el repartiment

Compromís d’activar els mecanismes d’identificació i repartiment del fons de “pendents” d’assignació. El romanent que quedi sense identificar s’aplicarà directament al manteniment dels serveis assistencials de la Fundació Autor, a rebaixar el descompte d’administració i/o a un repartiment addicional compensatori. També es revisaran i divulgaran entre els socis de manera clara i comprensible els criteris de mesura i repartiment. Es reconeixeran els interessos legítims de cada grup professional d’autors fomentant la solidaritat interdisciplinària i intercol·legial dels socis i les sòcies. Es crearà la figura del “Defensor del soci”. En el procés que s’obre, cap soci ha de témer pels seus drets consolidats. Una SGAE més transparent redundarà en la millora de les recaptacions i increment de les liquidacions.

3.      Territorialitat i participació

Compromís de fomentar els mecanismes de participació horitzontal, omplint de contingut i funcions els comitès professionals i, principalment, els territorials, amb mecanismes electius de representació, proximitat i coordinació executiva amb la junta directiva. Compromís de convocar assemblees generals per col·legis cada any per tractar els afers específics.

4.      Reestructuració del deute d’Artèria

Compromís de reestructurar de forma planificada el deute de la Xarxa Artèria, no rendible econòmicament ni socialment. Compromís de rellançar les funcions d’assistència, formació i promoció de la Fundació Autor, amb atenció especial a les relacions amb Europa i Llatinoamèrica.

5.      Serveis assistencials

Compromís d’augmentar quantitativament (amb diners) i qualitativament (amb gestió i tècnics en treball social) el fons d’assistència social. Compromís de reactivar la Mutualitat i la contractació d’una pòlissa multirisc per a qualsevol soci o sòcia amb recaptació.

6.      Suport a les associacions professionals i formació

Compromís de donar suport i col·laborar, a través de la Fundació Autor, amb les associacions independents de creadors/dores i implementar les activitats i beques de formació i divulgació del dret d’autor.

7.      Programes específics per a autores i talents joves

Compromís d’activar el Programa Autora per superar el dèficit de dones a la SGAE (actualment només un 18% de la massa social) amb activitats divulgatives i promocionals. Compromís d’activar el Programa Menys 35 per promocionar i promoure la identificació i participació a la SGAE dels socis i les sòcies actuals i futurs menors de 35 anys.

8.      Entorn digital

Compromís d’activar al màxim la instrumentació de la implantació i regularització del dret d’autor amb tots els agents del mercat i operadors dels nous models de negoci a la xarxa amb diàleg, gestió R+D+I.

9.      Revisió de pràctiques comercials i relacions institucionals

Compromís de reconduir les pràctiques comercials que afecten particulars, petites empreses i iniciatives sense ànim de lucre, tenint tractes directament amb la xarxa comercial, actualment d’autònoms, potenciant la figura del “Defensor del Client” i activant la “finestreta única” de recaptació (OCR Organisme Comú de Recaptació)

10.  Posicionament de marca i relacions institucionals

Compromís de recuperar, des de la nostra independència, la bona relació amb partits parlamentaris, institucions i altres entitats de gestió, per vertebrar campanyes de comunicació que donin valor al dret d’autor davant la ciutadania, amb pedagogia, fermesa i humilitat, com un servei útil a la societat i als usuaris i una garantia d’independència i llibertat de la creació cultural.

En record de Miquel Iglesias Bonns

Avui a les 16.15h, té lloc la cerimònia de comiat del nostre col·lega MIQUEL IGLESIAS, al Tanatori de Les Corts. Tenia 96 anys. La carrera del veterà cineasta Miguel Iglesias Bonns, va esta...r vinculada sobretot al gènere policíac i de terror, amb títols com "El fugitivo de Amberes" (1954), "El cerco" (1955), "Destino: Estambul" (1967), "La maldición de la bestia" (1975), "Presagi" (1970) o "Barcelona connection" (1987).
Iglesias (Barcelona, 1915) va començar la seva carrera a la fi dels anys 40 i, en els seus prop de cinquanta anys de trajectòria professional, va dirigir 42 pel·lícules.

En record: Entrevista publicada a l'edició digital del fanzine JUDEX.

www.judexfanzine.net/v2/fitxa.php?id=1493

Marta Torres | Entrevista a Miguel Iglesias Bonns:

“Nací director”

Miguel Iglesias Boons (Barcelona, 1915) abandona la sala de proyección del Cryptshow Festival con paso algo inseguro. Acaban de proyectar La maldición de la Bestia (1975) frente a un nutrido grupo de fans incondicionales del terror y de Paul Naschy, que en la película interpreta a un hombre lobo. El director del festival ha decidido que el encuentro con Iglesias Bonns será más cómodo en el bar del Ateneu donde han montado a toda prisa un set compuesto por una mesa negra rodeada de carteles de la película. Allí se sientan ahora el anciano director y el director de fotografía de la película, Tomàs Pladevall, rodeados por unos cuantos aficionados.

“La maldición de la bestia tuvo más éxito fuera de España que dentro”, explica Miguel Iglesias a la audiencia, concretando lo que era un hecho común en la mayoría de las producciones de género de la época, en su mayoría exploitations comerciales hechas con pocos recursos y mucha imaginación que querían aprovechar el éxito de sus hermanas mayores made in USA -La maldición de la bestia, por ejemplo, se rodó en cinco semanas y en escenarios cercanos a Barcelona-. “Me han llamado de la televisión francesa y hasta de Bélgica”, y añade, no sin humor, “esta película es como un niño feúcho, nos gusta más ahora que ha crecido que cuando la hicimos”.
Pone algunos ejemplos: “cuando se pasó en el festival de Sitges hace un tiempo, el productor (José Antonio Pérez Giner) me dijo ‘No te enfades si la gente se ríe’, pero en lugar de eso se pusieron en pie y aplaudieron”.

Parte del mérito de esta película es la fotografía, apunta un oyente.

Miguel Iglesias: Es verdad, y además son todo decorados naturales. La cueva de las mujeres lobo, por ejemplo, era una cueva real de Sant Quintí de Mediona…

Tomàs Pladevall: Yo acababa de salir de la Escuela de Cine y ésta era mi tercera película.

¿Se rodó una versión para España y otra para el extranjero?

Miguel Iglesias: No, La maldición de la bestia es versión única. No le falta ni le sobra metraje.

¿Qué recuerda de Paul Naschy?

Miguel Iglesias: recuerdo una anécdota que pudo acabar en drama. Estábamos rodando en el Garraf y el especialista en maquillaje quiso retocarlo, así que se marchó con él a una casa cercana. A la vuelta, venían con prisa en un coche, con Paul Naschy ya maquillado como hombre lobo y asustaron a un ciclista, que acabó cayendo por una cuneta. Pasó algo parecido en Tarzán y el misterio de la jungla (1973), con José Luis Ayestarán caracterizado de Tarzán en una cabina telefónica. Rodábamos en Vallvidrera (Barcelona) y de esta guisa se lo encontró un recolector de setas… Jose Luis lanzó el grito de Tarzán y creo que el pobre hombre todavía está corriendo (rie).

No obstante, su cine más reconocido es el policíaco, en concreto el cine criminal barcelonés, y sobretodo su película El cerco (1955)

Miguel Iglesias: El cerco estaba inspirada en un libro escrito por un comisario del cuerpo criminal de la policía de Barcelona. Tuve que avisar a la jefatura de que me disponía a hacer esta película y ellos me colocaron dos asesores policiales. No me dejaron rodar tranquilo. Cuando terminé la película tuve algunas críticas negativas, sobretodo de Madrid. Decían ‘Este hombre se ha creído que las calles de Barcelona son las calles de Chicago’.

***
El grupo de aficionados ha desaparecido y decidimos convertir la mesa redonda en una entrevista. Repasando su filmografía en IMDB, que recoge nada menos que 39 películas de todo género, he encontrado una extraña coproducción yugoslava de nombre impronunciable. Aprovecho para preguntar:

¿Ha trabajado alguna vez en Yugoslavia?

Miguel Iglesias: Nunca en mi vida.

Tomàs Pladevall: Es casi imposible, Yugoslavia era un país comunista y nosotros, no.
Miguel Iglesias: He trabajado en Turquía (Destino: Estambul 68), en Paris… pero nunca en Yugoslavia

(Decido cambiar de tema). Miguel Iglesias Boons empezó a hacer cine de manera autodidacta. De formación musical y con experiencia en el teatro amateur, el ahora director empezó haciendo sus propios cortometrajes, hasta que en 1940 creó la productora Atenea Filmes.

Ha creado varias productoras, ¿se siente a gusto trabajando de director y productor?

Miguel Iglesias: Soy un malísimo productor, ya que domina en mí el director. En Carta a una mujer el protagonista es director de orquesta… mi parte de director se gastó 25.000 pesetas en alquilar el Palau de la música y otras 220.000 en contratar a una orquesta… mi parte de productor pensó que hubiera sido lo mismo para la historia, y más económico, que el protagonista fuera pianista… o flautista (ja, ja).

Empezó produciéndose a si mismo. No siguió el camino habitual de la época que mandaba ser ayudante de dirección antes que director…

Miguel Iglesias: Yo nací siendo director… y sí que fui ayudante de dirección, pero cuando ya había sido director, por ejemplo en Muerte en Primavera (1965) de Miguel Iglesias…. ¡Vaya!

¿Qué?

Miguel Iglesias: ¡Claro! ¡Primavera Mortal! ¡La mitad se rodó en Yugoslavia! Resulta que esta película adapta al cine una novela muy conocida en Europa del Este. El escritor, muy famoso en la época, Lajos Zilahy, quiso producir la película, que pasaba entre Yugoslavia y España. Primero rodó la parte yugoslava y después se puso en contacto conmigo. Me llamó para que fuera al Ritz a verle… estaba mal de la cabeza. Al segundo día de rodaje lo quise dejar y me envió a sus abogados…

14 de febrer de 2012

El Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya ha manifestat la seva adhesió a la Plataforma en Defensa del Servei Públic de Ràdio i Televisió de Catalunya.

MANIFEST EN DEFENSA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS CATALANS

NECESSITEM ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS CATALANS,  I ELS VOLEM POTENTS

En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació públics s’han constituït per facilitar l’exercici ple de la llibertat d’expressió, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el pluralisme ideològic i, d’aquesta manera, garantir la cohesió social d’una opinió pública formada i informada.

A Catalunya, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) conformen des del 1984 un grup de comunicació capdavanter, modern i innovador, amb una reputació nacional i internacional esplèndida, pel que fa a la qualitat de la seva programació, avalada pels premis i distincions obtingudes durant la seva trajectòria.

Des de l’inici de la crisi, TV3 i Catalunya Ràdio treballen amb pressupostos austers i de contenció de despeses, però malgrat això, continuen mantenint el lideratge d’audiència i són els mitjans més ben valorats pels ciutadans. Com a conseqüència, tenen un arrelament social que s’evidencia, per exemple, en els índex d’audiència dels programes informatius, en l’èxit social del Club Super3 o en la capacitat de mobilització demostrada per La Marató de TV3. Aquest arrelament serà encara més profund quan més lluny es mantingui dels poders polítics i econòmics.

Motor de la indústria cultural i audiovisual catalana

La CCMA és una de les millors i més barates corporacions de comunicació públiques d’Europa. Cada ciutadà destina prop de 40 euros l’any a canvi de 8 canals de TV (TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3, 3XL, TV3CAT i TV3HD), 4 emissores de ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat fm i Catalunya Música) i fins a 13 portals d’internet de diferents temàtiques.

Els recursos destinats als mitjans de comunicació públics no són una despesa, sinó una inversió per a la normalització de la llengua, la qualitat democràtica del país, la cohesió social i l’expansió cultural de continguts.

Sense una CCMA potent, la indústria audiovisual i cultural catalanes es veurien profundament afectades, fins al punt de posar en risc la continuïtat de productores, distribuïdors, actors, estudis de doblatge, discogràfiques, editorials, clubs esportius…  La pèrdua d’aquests sectors, representaria també per a Catalunya la pèrdua de la seva projecció internacional, per la fuita de talent i emprenedoria.

Ofensiva privada per afeblir els mitjans públics

Per contra, determinats grups de comunicació privats que ambicionen la publicitat i les audiències que avui tenen els mitjans públics, pretenen estendre la fal·làcia que els recursos destinats a TV3 i Catalunya Ràdio són desproporcionats, mentre ells gaudeixen de substancioses subvencions públiques per fornir beneficis privats, una xifra desconeguda per al gruix de la població. A més, la concentració dels mitjans de comunicació privats en conglomerats empresarials està eliminant el debat democràtic i esborrant els referents cívics i culturals entorn dels quals s’articulen les societats nacionals.

 Espai públic de comunicació representatiu i potent

Davant d’això es fa més necessària que mai l’existència d’un espai públic de comunicació que garanteixi una relació virtuosa entre els seus professionals i la societat i que compti amb el suport dels representants democràticament elegits.

La CCMA constitueix avui una eina imprescindible per a la supervivència del país com a poble amb una llengua diferenciada, ja que la cultura catalana és pràcticament inexistent en el sistema comunicatiu espanyol. Amb la CCMA els ciutadans de Catalunya gaudeixen d’un punt de vista solvent en molts temes que no tenen els ciutadans d’altres parts de l’estat espanyol.