Robert Redford anuncia una selecció de Sundance a Londres

 Sundance a Londres 2012

L'actor i director Robert Redford ha anunciat que portarà una selecció del festival de cinema independent de Sundance a Londres del 26 al 29 d'abril de 2012. El programa inclourà projeccions de pel·lícules, actuacions musicals  i debats. L'objectiu segons Redford és  "reflectir la diversitat de veus que sovint no apareixen en les exportacions culturals".

 

Decisió del Tribunal Suprem favorable a Carles Balagué

En un article que signa el periodista Santiago Tarín en l'edició d'avui de La Vanguardia, el periòdic informa de la decisió del Tribunal Suprem en referència a la pel·lícula "La Casita Blanca. La Ciutat Oculta" de Carles Balagué. " El 21 d'octubre de 1951, l'industrial Antoni Massana va ser assassinat per un grup anarquista que va assaltar un meublé de Barcelona. El succés va ser reconstruït en el marc d'una pel·lícula documental, La Caseta Blanca. La Ciutat Oculta, i la família del finat va presentar una demanda en considerar que era una intromissió en l'honor i la intimitat del mort. En la fallada, els magistrats no només eximeixen de tota responsabilitat a la productora del film i al seu director, Carles Balagué, sinó també als diaris La Vanguardia, Avui i El Periódico, que van publicar informacions sobre el documental i els esdeveniments que en ell es narren, a causa de les mateixes consideracions. El Tribunal Suprem ha resolt la qüestió en una sentència on defineix que, en fets de tanta rellevància pública per l'ocorregut i pels implicats, el dret a la informació preval enfront de la privadesa." (Per llegir +: Lavanguardia.es)

Set produccions amb participació de TV3, al Festival de Màlaga

Catalunya über alles!

Tres llargmetratges i tres documentals amb participació de TV3 opten a premis al Festival de Màlaga, que se celebrarà del 26 de març al 2 d'abril. A la secció d'estrenes també es podrà veure Bicicleta, cullera, poma, coproduïda per TV3 i guardonada recentment com a millor llarg documental als premis Goya i als III Premis Gaudí. En la secció de llargmetratges estan seleccionats: "¿Para qué sirve un oso?", de Tom Fernández (amb participació de TV3). Aquest film parla sobre la relació de dos germans que busquen la manera de salvar el món."Catalunya über alles!" (amb participació de TV3). Llargmetratge que exposa el repte de la integració dels nouvinguts i de la tolerància de la gent del país d'acollida."Open 24h" (amb participació de TV3). És una proposta sobre els oblidats i la gent que viu a Barcelona en condicions tercermundistes.
En la secció de documentals estan seleccionats:"Al final de l'escapada" (coproducció amb TV3). La vida de l'exdiputat comunista Miguel Núñez, un home que es va jugar la vida en reiterades ocasions pels seus somnis universals de justícia social."Esquivar i pegar" (amb participació de TV3). Film que narra la vida de Benito Eufemia, un expresidiari que es reiventa com a boxejador."Morir de dia" (amb participació de TV3). Descriu la història des de la transició fins als nostres dies a través de les seves cares ocultes: l'heroïna.

"Esquivar y Pegar" dirigida per Adán Aliaga i Juanjo Giménez

"Esquivar y pegar" una pel·lícula de Juanjo Giménez y Adán Aliaga.

Els candidats a presidir l'Acadèmia són: Bigas, De la Fuente, i González Macho

Azucena de la Fuente

L' actriu i directora Azucena de la Fuente ha anunciat, com ho fa fet Bigas Luna, que presentarà candidatura per presidir l'Acadèmia del cinema espanyol. Azucena de la Fuente és membre de l'Acadèmia des de 1998, també de l'Europea i  assegura que ella “acudeix a totes les reunions de l'organisme, i a Bigas Lluna mai se li ha vist per les assemblees”.

L'ex presidenta de l'Acadèmia del Cinema, l'actriu Marisa Paredes ha recolzat  la candidatura liderada pel cineasta Bigas Lluna per presidir la institució i l'ha considerat "una idea bàrbara".El distribuïdor Enrique González Macho estaria plantejant-se presentar-se també al càrrec. El termini per rebre les candidatures s'acaba el proper 18 de març, a les 14:00 hores, i el dia 22 es proclamaran les candidatures. Llavors els acadèmics sabran qui els presidirà durant els propers 3 anys.

 

Adéu a Jordi Serrat

Jordi Serrat va morir ahir dissabte

L'actor Jordi Serrat, primer director de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), ha mort aquest dissabte a Barcelona als 81 anys, segons ha informat l'entitat en un comunicat.Va començar la seva trajectòria professional en el teatre, i es va donar a conèixer gràcies a sèries televisives com a 'Hora Onze' i 'La Saga dels *Rius', en la dècada dels 70; 'Brigada central' en els 90; o papers secundaris en telenovel·les de Tv3 com 'La Granja', '*Estació d'*Enllaç', 'Rosa' o "Ventdelplà". Recentment havia treballat en la pel·lícula 'El Coronel Macià', de Josep Maria Forn. El funeral se celebrarà aquest dilluns a les 12.30 en el Tanatori de la Ronda de Dalt

"Elisa K" inaugura el cicle "Mirando nosotras" a Granada

"Elisa K" de Judith Colell i Jordi Cadena

El cicle de cinema "Mirando Nosotras", organitzat per a l'Assemblea de Dones de Granada amb la col·laboració de la Filmoteca d'Andalusia i la Diputació de Granada, arriba aquest any a la seva desena edició amb un homenatge a la cineasta llatinoamericana Cecilia Panxa, un especial sobre els cinemes d'Afganistan i un altre sobre "curts en femení". El certamen va començar ahir divendres amb la projecció, en la Filmoteca d'Andalusia, de la pel·lícula Elisa K., de Judith Colell i Jordi Cadena.

El director Carlos Saura "Fotogramas de Plata Especial Homenatge"

La revista cinematogràfica "Fotogramas" ha anunciat: "El Fotogrames de Plata Especial Homenatge d'aquest any és per a un realitzador que ha enriquit el nostre patrimoni cinematogràfic combinant drames intimistes, vistosos musicals i variats retrats corals: Carlos Saura".

LOS OJOS DE JULIA un film de Guillem Morales

Comunicat de Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Àngel Sala

Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya vol mostrar el seu total suport al seu director Ángel Sala i a les decisions que ha pres en l'exercici del seu càrrec.
En aquest sentit, i en referència a la programació de la pel·lícula "A Serbian Film", el Festival vol fer patent que no es tracta d'una pel·lícula pornogràfica si no d'una ficció de terror, i que no integra un atac contra la indemnitat sexual dels menors.
SITGES vol agrair els suports rebuts per part del seu públic, de festivals de cinema(1) i de personalitats destacades de l'àmbit de la cultura.
"A Serbian Film" va ser exhibida després de prendre totes les mesures informatives i de control necessàries per impedir l'accés a la projecció de qualsevol persona menor d'edat. Aquestes mesures van consistir tant en informació preventiva en tots els suports de comunicació del Festival per garantir el coneixement del contingut de la cinta per part dels espectadors abans del seu visionat, com en la sol·licitud del Document Nacional d'Identitat a l'entrada de la sala de projecció.
La trajectòria d'aquesta pel·lícula ha estat l'habitual dins del circuit comercial convencional, projectant-se, entre uns altres, en els següents festivals internacionals i mercats: Brussel·les, Mont-real (*Fantasia), Sant Francisco, Torontó, Austin, Porto, Sofia, Hamburg, Hèlsinki, *Puchon (Corea del Sud), *Ravenna, i Estocolm, entre uns altres.
També cal destacar que ha guanyat prestigiosos guardons com els tres premis rebuts a Mont-real (Millor Pel·lícula, Premi d'Or a la Millor Pel·lícula Europea i Pel·lícula Més Innovadora); el Premi Especial del Jurado en el Festival de Fantasporto a Porto (fa menys d'una setmana) i el Premi al Millor Guió en el Festival FIPRESCI a Sèrbia.
"A Serbian Film" s'ha projectat als dos mercats de cinema més prestigiosos del món: el Mercat i Festival de Cinema de Cannes i el American Film Market en Santa Mónica, Califòrnia, i serà distribuïda comercialment en el Regne Unit, Canadà i EUA.
SITGES vol agrair novament tots els suports rebuts, així com mostrar el seu respecte per aquelles crítiques que han generat un debat necessari sobre la importància de la llibertat d'expressió i creació a la programació dels festivals cinematogràfics.
SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya considera que ha actuat amb el rigor necessari i oferint als espectadors la informació prèvia que es requeria. No obstant això, l'existència de veus crítiques portarà al Festival a plantejar una reflexió sobre els mecanismes d'informació de cara al futur, insistint en la protecció de la infància i la defensa de la llibertat d'expressió i creació, com fins ara ha vingut fent.

El president de la Comissió Europea diu que el programa MEDIA no està en perill

El president Durao Barroso

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha desmentit que el programa MEDIA d'ajudes al cinema europeu vagi a sofrir alguna retallada. És la resposta a la protesta dels grans directors europeus que van signar un manifest davant la sospita que el programa es modifiqui amb retallades pressupostàries. El portaveu de Cultura de la Comissió, Dennis Abbott, ja hi havia assegurat que el programa MEDIA no està en perill, però sí havia admès que pot sofrir canvis per garantir que segueix «el ritme de reptes com la digitalització i el canvi tecnològic. Volem garantir que cada euro d'aquest programa es gasti amb la màxima eficiència. Volem que sigui encara més fàcil d'usar. Aquesta és la millor manera de garantir el valor afegit del programa en el futur».

La Filmoteca de Catalunya amb Jafar Panahi

És un dels cineastes iranians més reconeguts internacionalment, amb premis en els festivals de Cannes i Berlín, però al seu país és un dels més perseguits i silenciats. Des de juliol de 2009, el cineasta iranià Jafar Panahi ha estat detingut en diverses ocasions com a conseqüència de les seves discrepàncies polítiques amb les autoritats del seu país.Panahi va ser condemnat per un tribunal iranià al desembre passat a sis anys de presó i a 20 sense poder realitzar cinema o escriure guions. La Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle en el qual projectarà cinc de les seves pel·lícules -El globus blanc, El cercle, L'or carmesí, Offside i L'acordió- en solidaritat amb ell i altres cineastes silenciats del seu país, com Mohammad Rasoulof i Mehdi Pourmoussa.
Mohamed Nurizad, també cineasta, compleix una condemna de tres anys i mitjà d'empresonament i les últimes notícies apunten al fet que es troba en estat crític.

La nova seu de la Filmoteca, pel setembre

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell

En una entrevista publicada al diari Avui aquest mateix dilluns, el conseller de cultura Ferran Mascarell ha comentat  que "La Filmoteca no està acabada, no té llum, no té connexió elèctrica i crec que no en tindrà fins el maig o juny. Amb sort, l'edifici estarà en condicions de ser utilitzat al setembre". Sobre la Llei de cinema ha assegurat que s'hi està treballant "Hi haurà una proposta, i posarà damunt la taula un terreny de joc raonable perquè hi hagi acord amb les majors". 

FERA (Fédération Européenne des Réalisateurs d'Audiovisual ) o Emergency Relief Administration (Administració per el Socors d’Emergència) 1a part

Elisabeth O. Sjaastad (CEO) de la FERA

Fa uns dies l'oficina de la FERA va rebre una invitació per al nostre President István Szabó a parlar en una propera conferència sobre el futur de la indústria audiovisual. L’acrònim FERA es refereix a la Fédération Européenne des Réalisateurs d'Audiovisual, però l’ invitació es referia a una altra FERA - a saber, la Llei Federal  per a l’Administració de Socors d'Emergència . Un inquietant i oportú error. Segons Wikipedia, aquesta altre FERA (l’Administració  de Socors d'Emergència) va ser establerta pel President Roosevelt en el marc del New Deal en mig d’una depressió que colpia a Amèrica. Durant la seva curta existència entre Maig de 1933 i desembre 1935 FERA va donar treball a més de 20 milions de persones i va intervenir en una àmplia varietat de projectes d'ajuda de treball, incloent la construcció, els projectes de professionals (per exemple, escriptors, artistes, actors i músics), i la producció de béns de consum.

Durant l'últim any la nostra Federació ha hagut de respondre a moltes emergències del Cinema Europeu. D'acord amb als nostres membres, l’assistència de la FERA ha proporcionat alleujament i ha ajudat a limitar els danys - almenys temporalment-  de la crisi financera que ha provocat retallades greus al finançament de la producció en molts països, especialment en aquells amb una baixa capacitat de producció, que estan lluitant per l'existència de la seva indústria  cinematogràfica  nacional.

2011 pot ser un any crucial per a la cinematogràfica europea. A Brussel·les es posaran en marxa polítiques i iniciatives que poden fer o desfer pels propers 10 anys i més enllà, tot el que hem construït. La Comissió Europea ha va anunciar una sèrie de propostes i polítiques que tindràn conseqüències importants en el marc financer i en l'estructura de la indústria audiovisual. Moltes de les iniciatives apareixen en benefici del sector, però serà una batalla costa amunt per obtenir els resultats desitjats en contra d’aquelles forces que pretenen el contrari.

A  la fi de març, la Comissió engegarà un debat sobre la Propietat intel·lectual , centrat en els drets d'autor, les patents, les marques i el secret comercial. El propòsit és mostrar que la propietat  intel·lectual no és un obstacle per lal mercat interior, com molts afirmen, sinó una oportunitat.  Amb una Parlament Europeu més aviat hostil cap a els drets d'autor, la Comissió vol col·locar en un espai central, aquest debat.

Durant els primers 6 mesos de l’any també s’espera la presentació d’un Llibre Verd sobre Producció Audiovisual i Video on Demand, per fer front a la cronologia actual de les finestres de llançament i a las limitacions d'accés basat en la territorialitat i com aquestes pràctiques es poden canviar amb la finalitat de donar als consumidors més ràpid l'accés a pel·lícules en línia.

Per descomptat la gran pregunta per a la indústria del cinema és la forma en què en el futur es finançaran les nostres pel·lícules. La UE tendeix a oblidar pensar en això! I finalment al maig, és probable que tinguem un Reglament sobre normes de transparència i govern de les Societats de Gestió Col·lectiva.

 Elisabeth O. Sjaastad 

 -C.E.O. de la F.E.R.A-

Votad, votad, malditos (Llorenç Soler, 1977)

"Votad, votad, malditos" (1977) i d'altres curts del cineasta Llorenç Soler es projecten avui a la Sala Freedonia de Barcelona-19,30h.- Entrada gratuita.

Els directors europeus contra la seténcia imposada a Jafar Panahi

La federació de directors europeus (FERA ) de la que forma part el Col.legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya, condemna enèrgicament la setència del director de cinema iranià Jafar Panahi a 6 anys de presó i una prohibició de 20 anys a fer pel·lícules, escriure guions, viatjar a l'estranger i concedir entrevistes. "Aquest intent vergonyós de silenciar un director de cinema és una violació flagrant dels drets humans fonamentals" hem declarat en un comunicat els directors i directores de cinema europeus.

Està en perill el programa MEDIA?

Un ampli grup de cineastes europeus -encapçalat per Pedro Almodóvar, Wim Wenders, Ken Loach, Michael Haneke o Nanni Moretti, ha signat un manifest en el qual exigeix a la Comissió Europea que no suprimeixi les ajudes públiques al desenvolupament i distribució de pel·lícules del programa MEDIA, que està dotat amb 755 milions d'euros per al període 2007-2013.

"Rebutgem pura i simplement la supressió del programa MEDIA o la seva fusió a l'interior d'un altre programa més ampli", assenyala el manifest. Això suposaria "un atemptat contra la creació i la cultura, que són les arrels de la nostra identitat i els nostres valors europeus", afegeixen els cineastes, que reclamen una reunió urgent amb el president de l'Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso.

S'inaugura el FIFDH, a Ginebra

Jafar Panahi

Avui divendres comença el  9° Festival de cinema i Fòrum internacional sobre els drets humans (FIFDH) , que s'inaugura amb la «primavera àrab» de rerefons històric. El certamen, acull a directors i altres personalitats per «denunciar les violacions dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals en tots els llocs que es produeixen».L’edició d’aquest any  estarà dedicada  al director iranià Jafar Panahi, actualment a la presó, i a l'advocat sirià Haytam Al-Maleh, condemnat a tres anys de presó a l'edat de 79 anys, i comptarà amb la participació de diversos defensors dels drets humans com Adam Michnik, personatge clau de l'oposició polonesa dels anys 70 i 80; Taslima Nasreen, escriptora bengalí condemnada a mort per un tribunal islàmic des de fa set anys; l'escriptor italià Antonio Tabucchi i el jutge espanyol Baltasar Garzón, Jorge Semprún, i l'actriu Fanny Ardant. Robert Guédiguian, impartirà una classe magistral

En cartellera: HAMMADA, avui s'estrena el film dirigit per Anna M. Bofarull

Avui divendres s'estrena "Hammada", una pel·lícula d'Anna M.Bofarull. El poble Sahrauí, des del punt de vista d'una jove mare barcelonina, que ens parla de Dadah, un nen sahrauí que viu en el campament de refugiats de Dajla, que no coneix gens més que la vida del desert, l'aire carregat de sorra, les dunes en l'horitzó, tan presents en el seu moment a dia –l'escola, els jocs, el tedi de les llargues converses dels adults mentre preparen l'et… A través del cinema descobrirà mons molt diferents al seu.
El film ha participat al Dubai International Film Festival i al Festival du Films du Monde de Montréal, entre d'altres. 

"Elisa K" i "Escuchando al Juez Garzón" al Festival de Manchester

"Elisa K" de Jordi Cadena i Judith Colell i  "Escuchando al Juez Garzón" de Isabel Coixet, es podrán veure al ¡Viva! -Manchester Film Festival- dedicat al cinema español i llatí., que se celebra del  4 al 27 de març

Escoltant al jutge Garzón és el títol d'un documental , basat en una àmplia entrevista realitzada a l'ex magistrat per l'escriptor Manuel Rivas que es va projectar en la secció d'Esdeveniments Especials de la *Berlinale.

Elisa K va obtenir el premi del jurat en el festival de San Sebastià, i pel mateix treball els seus directors han aconseguit el Premi Nacional de Cinema de Catalunya

Un nou llibre de Josep Maria Loperena: "El Circo de los Corruptos"

Josep Maria Loperena, escriptor i advocat -va dirigir el serveis jurídics del Col·legi de Directors durant la seva fundació- presenta el proper dissabte el seu darrer llibre: “El Circo de los Corruptos”. Ho farà a la mítica sala El Molino, a les 12 hores, acompanyat de Carlos Jimenéz Villarejo, Mònica Randall, Ferran Monegal, Pere Ríos i Guillermina Motta. Josep Maria Loperena va presidir durant cinc anys la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona i ha estat un defensor dels drets civils en importants processos judicials,

"Chico y Rita" al Miami International Film Festival

El proper divendres dia 4 de es projectarà  “Chico y Rita”,  la pel·lícula de Javier Mariscal i Fernando Trueba, al Miami International Film festival.

Entrevista a Jordi Cadena i Judith Colell al BFI London Film Festival

En cartellera:"La Bomba del Liceu"

El film dirigit per Carles Balagué, "La Bomba del Liceu" continua en exhibició.